els hi - els
sal | 04 Març, 2008 14:03
ELS HI O ELS? Tant "els" com "els hi" són pronoms per evitar repetir innecessàriament substantius. A l'hora d'utilitzar-ne un o un altre ens convé tenir clar, però, si substituïm un sol element o dos. Per exemple, és molt freqüent utilitzar ELS HI quan s'hauria d'utilitzar només ELS. Per això, a una frase com "Als meus fills els hi acompanyaré a escola" hauríem de dir "els hauríem d'acompanyar a escola" perquè l'únic referent és el CI plural "als meus fills". En canvi, utilitzaríem els hi a una frase com "Entraré els cotxes a la cotxeria" = els hi entraré.
don, donya
sal | 04 Març, 2008 14:02
DON I DONYA "Don" i "donya" han estat de sempre fórmules de tractament amb les quals distingim persones d'una certa rellevància (metges, notaris, advocats, capellans i monges, etc). A Capdepera de sempre tenim i hem tengut "dons" i "donyes" que han definit la idiosincràsia del municipi. Aquestes fórmules castellanes s'han mantingut vives fins pràcticament ara en els sectors administratiu, judicial i altres; fins i tot reforçades amb "Sr. Don" o "Sra. Donya", però es tracta de barbarismes que convé substituir per Sr. / Sra. I és la fórmula estàndard de tractament quan desconeixem el càrrec d'una persona. Així, podem tractar de "senyor" tant un regidor com un director d'un centre educatiu o un empresari. Recordau que escrivim abreviada la forma de senyor, Sr,. quan va seguida de nom o càrrec. Per exemple: Sr. Ramon Cortès o Sr. President, però s'escriu sencer per encapçalar un document. Per exemple: Senyor, Em plau informar-vos que...
donar igual, donar pena, donar ràbia, donar classe
sal | 04 Març, 2008 14:02
DONAR IGUAL, DONAR PENA, DONAR RÀBIA, DONAR CLASSE En castellà moltes perífrasis verbals es formen a partir del verb "dar+infinitiu". Així es diu "dar igual", dar pena, dar rabia, dar clase" i altres. En català aquestes perífrasis es formen amb els verbs "fer"o "ser" i no amb "donar". Per això direm "m'és igual" i no "em da igual o em dóna igual", "em fa pena" i no "em dóna pena", "em fa ràbia" i no "em dóna ràbia", "faig classe" i no "don classe
domés, domàtiga
sal | 04 Març, 2008 14:00
DOMÉS, DOMÀTIGA No heu sentit mai com a altres pobles de Mallorca diuen "domàtiga" en lloc de "tomàtiga" o "domés" en lloc de "només"? Com hem dit moltes vegades, les paraules amb l'ús es transformen i els parlants quan xerren van amotllant la pronúncia a la seva manera; van col·loquialitzant les paraules. En el cas d'aquestes paraules aquestes es pronuncien amb "d" perquè és un fornema més còmode i fàcil de pronunciar que no una "t" o una "n". Convé, però, per no crear vicis d'escriptura dir i escriure NOMÉS i TOMÀTIGA.
dins, dedins o dintre
sal | 04 Març, 2008 13:59
"DINS", "DEDINS" O "DINTRE"? Les 3 formes són correctes i funcionen com a preposició o adverbi. A les Balears utilitzam més la forma "dins", mentre que a altres zones del domini lingüístic català usen amb més freqüència "dintre". No és incorrecte, idò, que un mallorquí digui "dintre" ni que un lleidatà digui "dins", però és més lògic que un utilitzi les seves formes habituals. Una vegada aclarit això, què és més correcte "dins" o "dedins"? Les dues coses. A Mallorca moltes vegades utilitzam la preposició "de" per emfasitzar un adverbi. És el cas de: dins/dedins, matí/dematí i capvespre/decapvespre.